Carrer
Els Centelles.
Els Centelles són una
família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que
remunta el seu origen al temps de la Marca Hispànica. Establerta des
de temps de Carles Martell al castell de Sant Martí de Centelles,
prengué aquest topònim per cognom. El llinatge dels Centelles
destacà en els exèrcits terrestres i marítims dels reis d'Aragó.
Les seves armes heràldiques són losanjat d'or i gules.
Antecedents:
Guadall I, vivia el 1041 i
que encara no portava el cognom Centelles.
Gilabert I, mort després
del 1062, podria ésser-ne el successor.
Guadall II, fill de
l'anterior i mort abans del 1084, deixà dos fills:
Berenguer.
Guadall III, mort després
del 1096, que fou el successor, intervingué en l'acta de
consagració de Taradell el 1076.
Aquesta família fou
coneguda pels nombrosos aldarulls que causà a la València del segle
XV, amb el seu enfrontament amb la família Vilaragut. En la segona
meitat del s. XVI Magdalena de Centelles, comtessa d'Oliva, casà amb
Carles de Borja, duc de Gandia, i totes les senyories dels Centelles
passaren als Borja. Al carrer dels Cavallers de València encara es
conserva l'antic palau dels Centelles.
ENTREVISTA:GUGLIELMO
DE GIOVANNI CENTELLES | PROFESSOR
D'
HISTÒRIA DEL MEDITERRANI A ROMA
“Els
Centelles
sobrevisquérem
als Vilaragut”
Pregunta.
València té un significat especial per a vosté.
Resposta.
Sí, la meua família és d'origen valencià.
P.
Conserva cap als Vilaragut el mateix odi que van tindre els seus
avantpassats els Centelles?
R.
Els Centelles sobrevisquérem als Vilaragut. Ells ja no tenen
descendents: no existixen. Els seus enfrontaments responien assumptes
polítics i econòmics. La casa dels Centelles va arribar a València
amb un governador, Gilabert de Centelles, i van canviar l'equilibri
de poder, que llavors decidien els Vilaragut. I clar, els Vilaragut
van haver de defendre's.
P.
Sant Vicent Ferrer va reconciliar ambdós famílies o no?
R.
Sí, ho va fer. Va ser una ocasió de pau i de saviesa política. Va
haver-hi un repartiment d'interessos i els Centelles es van dedicar
més al Mediterrani.
P.
Fins on ha estudiat els seus orígens?
R.
Sóc el quaranta-quatré cap de l'Alta Casa dels Centelles. És
quelcom que intentaré recordar. Arribem l'any 792 a una de les nou
baronies de la Catalunya carolíngia, i els meus avantpassats van
vindre a València com a ciutadans de la conquista.
P.
Va ser una de les famílies més riques del Mediterrani.
R.
És una família que participa en tota la reconquesta d'Espanya fins
a 1492, i açò comporta una acumulació de prestigi i poder.
Emparentem amb una altra important família valenciana: els Borja. Jo
sóc descendent d'una filla de San Francesc de Borja. Les famílies
es van unir per a no ser competència. Els Centelles van
implantar un gran cultiu de la canya de sucre a València i a
Sicília, que suposava el monopoli del sucre en el Mediterrani. En
Oliva hi havia 8.000 molins, en els que treballaven altres tants
moros. Cal pensar que Madrid en eixe moment no arribava a 8.000
habitants i València, que era una de les ciutats més grans
d'Occident, tenia més de 40.000 habitants.
P.
Quina relació manté amb Oliva i València?
R. Amb Oliva una relació
d'estudi; amb València, de gran afecte. Sóc coordinador italià del
Consell Mediterrani de Cultura de la Unesco i estem intentant fer amb
València un pol cultural.
P. Marsella ha demanat a València la
cadena del port trencada per un dels seus avantpassats i que està
depositada en la catedral com a trofeu. Li pareix just?
R.
Esta cadena es va conservar per voluntat del rei el senyor
Alfons el Magnànim, que es considera un gran rei per la seua
capacitat mediterrània per a València, per a Barcelona inclús per
a Verona. La cadena es conserva junt amb el Sant Calze, que és el
sancta santorum de l'Església a València. Està allà perquè es
considera no sols un trofeu bèl·lic, sinó el símbol de la
providència de Déu que va permetre la victòria sobre l'enemic. A
més, un trofeu de guerra no es pot restituir perquè es trairia la
història i s'insultaria a qui els rep.
P.
Sovint es presenta el Mediterrani com un mar de cultura, però no ha
sigut més un cruent escenari de guerres?
R.
El Mediterrani és un sistema unificador de civilització:
África, Àsia i Europa. Els vincles són més forts que els xocs de
civilitzacions. Estan interrelacionant-se contínuament. Som el
Mediterrani de la ciutat, de la família, del Déu únic. Són tres
valors unificadors, fixos, inconculcables. Es veuen a Roma, a Grècia,
a Constantinoble, en Damasc i en la Meca. Estos elements fan que el
Mediterrani siga una gran esperança comuna. No és el Mediterrani el
que origina la guerra, sinó sempre forces externes.
Claudia
Manzanera Salvador. 4ESOC
